Qui fou Narcís Xifra?

Narcís Xifra i Masmitjà constitueix, sens dubte, un dels personatges més rellevants de la història de Girona. Després de cursar les primeres lletres a la nostra ciutat va prosseguir els seus estudis a l’Escola d’Enginyers de Barcelona on es va titular l’any 1871, i tot seguit entra a treballar a la casa “Tomàs Dalmau i fills” on va desenvolupar una carrera professional brillantíssima. Destacà especialment com a investigador i inventor, sobretot en el camp de l’explotació de l’energia elèctrica. Fruit d’aquesta dedicació a la investigació i a la seva voluntat de materialitzar els avenços experimentats en la tecnologia n’és la seva decisiva participació en l’aplicació de l’enllumenat i el telèfon.

Telèfon i llum elèctrica

Narcís Xifra va fer possible l’establiment de la primera comunicació telefónica interurbana de tot l’estat a l’aconseguir la nit de Sant Esteve del 1877 connectar Girona i Barcelona mitjançant dos telèfons instal·lats a l’estació del ferrocarril. A l’endemà repetí l’experiència des d’una aula de l’Institut Vell del carrer de la Força, millorant considerablement la claredat de l’audició i mantenint diverses converses amb col·legues barcelonins. Això era conseqüència de l’interès de I’empresa Tomàs Dalmau -on aleshores treballava Narcís Xifra- en difondre l’ús del telèfon que havien construït sota el sistema Graham Bell de Bòston. Posteriorment, el mateix N. Xifra coopera activament en l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina. Pel que fa a l’enllumenat impulsa la instal·lació de focus d’arc voltaic per tal de dotar de llum elèctrica a les fàbriques, cooperatives i locals, i d’ençà del 1881 va dirigirgir la Sociedad Española de Electricidad. Els avenços son aviat ben significatius: instal·la llum elèctrica a tots els vaixells de guerra de mes de 6.000 TM. de l’armada espanyola -de la qual cosa se n’ocupa personalment traslladant-se per un temps a Cartagena- i inicia les primeres proves d’enllumenat públic al carrer a les ciutats de Barcelona i Girona.

L’any 1883 comença la instal·lació d’enllumenat elèctric a Girona. Posà en marxa una dinamo de Gramme a la Central de la plaga del Molí i va fer un assaig satisfactori d’il·luminació de la Rambla i la plaça del Vi. A més, deixà fet un projecte global d’enllumenat elèctric per a la ciutat de Girona, la qual cosa es va materialitzar el 1886 gracies a la ferma decisió de l’Ajuntament de substituir l’antic enllumenat per gas i sobretot per la formidable preparació de l’empresa gironina Planas i Flaquer que executà el projecte. Així el 24 de juliol del 1886 la ciutat de Girona estrenava la instal·lació d’una il·luminació pública de corrent altern i llums incandescents gracies a la gent de Narcís Xifra i l’avançada tecnologia de l’esmentada empresa Planas i Flaquer. Girona fou, així, la primera ciutat d’Espanya i una de les primeres d’Europa en gaudir d’una instal.lació global. A hores d’ara es pot reseguir perfectament aquest procés i contemplar les màquines que ho feren realitat tot visitant l’exposició permanent que hi ha al Museu d’Història de la Ciutat de Girona.

Catedràtic de matemàtiques

Aquest període d’investigació -perfeccionament del sistema Gramme, patent d’una dinamo d’electroimants plana- acabà sobtadament, i de cop i volta N. Xifra desapareix de l’escena industrial del país. Un dels seus biògrafs despatxa aquest fet dient que N. Xifra passà el 1891 “después del intenso esfuerzo intelectual y corporal realizado en los lustros anteriores para poner en marcha y difundir los resultados de la invención de Gramme, a dedicarse a tareas más apacibles de enseñanza en el Instituto de Cuenca, y al año siguiente al de su pueblo natal de Gerona”.

Així veiem que N. Xifra es troba l’any 1891 treballant de catedràtic de matemàtiques a l ‘Institut d’Ensenyament de Cuenca, plaça a la qual havia accedit mitjançant concurs. L’any següent, és a dir, el 1892 demana el trasllat a Girona per bé que no el trobem donant classes a 1’Institut fins el curs 1900-1901. Abans, pel que sembla, havia ocupat el càrrec de”Verificador de Contadores” de la ciutat de Girona (1900). A 1’ Institut de Girona hi exercirà la càtedra de matemàtiques com a mínim des del curs 1900-1901 fins el 1917-18. Concretament donava classes d’aritmètica, álgebra i trigonometria. No acaben aquí les facècies de N. Xifra. L’any 1888 era vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de Barcelona, abans, per tant, del seu retorn sobtat a Girona. Amb tot, el ressò del treball de N. Xifra pren la seva veritable dimensió si tenim en compte que fou amic personal d’Edisson, el savi inventor americà, amb qui mantingué una fructífera correspondència. Més tard, l’any 1932 se li tributarà un homenatge ciutadà, i el ple de l ‘Ajuntament de 12 de maig decidí posar el seu nom a la Central Elèctrica del Molí. Un cop d’ull al nomenclàtor de la ciutat ens permet de veure que Narcís Xifra dóna nom a un carrer del barri de Sant Narcís que enllaça l’avinguda del mateix nom amb les instal.lacions de l’ Escola de Formació Professional.

Ramon Alberch i Fugueras