Insults

A l’adolescència formar part d’un grup és essencial per l’adolescent, i és un dels aspectes que ens indica que l’adolescència s’està produint com a part del procés per diferenciar-se dels pares. Sovint les formes de vestir són pels joves “marques d’identitat” compartida amb el seu grup d’iguals. També ho són, els comportaments i les formes de comunicació (la manera de parlar, el jergó ), que pot incloure o excloure a un adolescent d’un grup concret al que aspira, de manera que el jove farà “el que sigui” per formar-ne part.

Les paraules insultar, ofendre, ultratge, injúria,... indiquen d’una o altre manera accions que fan un dany a la persona o persones que els reben(*). Els adolescents insulten i utilitzen bones i males formes a l’hora de relacionar-se, a les quals els adults hem de donar resposta clara.

Quan preguntes a un adolescent perquè insulta en moltes ocasions ens pot donar respostes infantils i poc madures donant als altres la responsabilitat: “ A mi també m’insulten”, “Ell ha començat primer”, “no ho sé” “Es que...estava enfadat” “ És que tu m’has provocat”” el meu germà també m’insulta...a casa també passa...”.

Però també van més enllà i reconeixen que insulten, per fer sentir malament als altres (situació que ells també poden haver patit), moltes vegades per excloure un company del grup. No sempre són plenament conscients del dany que provoquen o senten, o bé, no saben com respondre i no tenen estratègies per resoldre la situació.

També observem que sovint “no es respecta allò que no es coneix o que és diferent” i manifesten “por, indiferència, rebuig ” per companys que no coneixen prou, que venen d’altres indrets, que no són del seu grup de primària, que no senten la seva orientació heterosexual, “ ...que no són com nosaltres”. Conèixer l’altre requereix temps...i respecte.

Dins una altre context, l’insult l’utilitzen com un sarcasme, quan una company o companya s’equivoca:“Que gili” o com una forma de ressaltar el que es fa: Què cab..n! “Ets el putu amo!”Aquestes expressions, si bé, no són amb formes educades, no tenen la connotació d’insult tal com l’hem descrit.

L’insult, la humiliació o la ridiculització de l’altre són comportaments inacceptables. Són actes de covardia i que denoten impotència o bé prepotència i domini per part de qui ho practica. També amaguen sentiments d’inseguretat i por.

Actualment la força educativa d’altres entorns socials com la televisió, Internet, etc... utilitzen, en ocasions, models de relació on l’insult , l’ofensa i el maltracta “en vivo i en directo” és molt gran, en detriment de la força socialitzadora de la família i l’escola. Si l’adolescent no té un criteri clar per part dels pares i educadors, això pot dificultar l'aprenentatge de l'autocontrol i a reforçar formes de parlar i relacionar-se inadequades.

Però, alhora, hem de ser conscients que el que fem els adults, la sobreprotecció i els hàbits, en l’entorn familiar, (determinats per l'escassetat de temps) així com l'absència d'autoritat, la permissivitat i, sobretot, la manca d'elements afectius, de models com la calidesa en la relació a casa, a l’escola, al barri, són factors rellevants per ajudar a desenvolupar emocions morals fonamentals per a una bona educació. Aquests són per exemple: l’empatia (és a dir posar-se en el lloc dels altres), l’amor o la compassió. La qual cosa es tradueix en dificultat per mostrar culpa i penediment sincer pel mal que fan als altres i per les males accions.

Què podem fer:

* Donar exemple i de forma intencionada utilitzar bones formes comunicatives : “No insultis...jo no ho faig” “Pots dir el que dius sense insultar” ” T’estic parlant sense cridar....no cridis....digues-m’ho d’una altra manera”” Si em parles d’aquesta manera no et puc escoltar...si em parles bé t’escoltaré”. També, incrementar les bones maneres: “Bon dia.....com t’ha anat avui”” Si us plau...m’agradaria que....”

* Utilitzar el llenguatge No verbal i la calidesa en el tracte: somriure, mirar (per estar atents al que ens volen dir), saludar també amb el cos. Sovint veuen els adults enfadats, enutjats, i sense cap moment relaxat i de bon humor al llarg del dia.

* Recordar les normes i convencions socials. I avisar amb paciència i sovint, què s’espera d’ells a cada lloc, felicitant-los quan ho fan!: saludar quan s’entra a un lloc, acomiadar-se, saber com cal estar quan es va a un museu, una sortida,...a casa uns veïns o amb la família a dinar, com tractar la gent gran, saber com estar amb els amics (donat que no tenen clar què vol dir ser amic). Proposar situacions on facin de bon model pels companys, pels germans,...

* Desenvolupar de manera intencionada i sistemàtica les emocions morals i la consciència dels fills i alumnes, donant-los oportunitats que practiquin actes d’ajuda als altres (avis, veïns, companys de classe....) actes altruistes i que permetin aprendre aspectes morals.

* Establir límits ferms que no tolerin la violència. Actuar quan un company és insultat o maltractat sense dubtar. I analitzar els bons i mals exemples a partir del que observen a la televisió, i a internet.

* Continuar treballant per “un bon clima” tant a casa com a l’institut, afavorint la coneixença.

El món actual demana que els joves siguin competents en diferents aspectes: que aprenguin els coneixements de forma interrelacionada, que sàpiguen comunicar aquests coneixements, que siguin creatius i proposin les seves idees. Però també, seran especialment rellevants altres competències relacionals: saber treballar en equip, ésser flexibles, posar-se en el lloc dels altres i ser capaços d’analitzar les situacions diverses. I ésser “crítics” discrepant sense ofendre.

Rosa Mª Casellas i Codina

Equip d’Assessorament Psicopedagògic, (en funcions a l’Institut Narcís Xifra)

(*)Insultar: Ofendre (algú o alguna cosa) amb actes o paraules ultratjosos.

Ofendre: Ferir, fer dany. Ferir (algú) en la seva dignitat, ultratjar.

Ultratge: Injúria greu de fet o de paraula. Dany.