Els romans van arribar a casa nostra fa més de dos mil anys i hi van deixar, no només la petjada de la llengua i la cultura, inclosos molts dels costums que encara mantenim com fer la migdiada, practicar exercici o anar al teatre, sinó que també molts camins i l’origen de nombrosos pobles i ciutats. Podem dir que SOM ROMANS encara, sobretot pel que fa a com s’estructuren les nostres cases i les nostres poblacions. El passat 20 de novembre ho vam comprovar, els alumnes de llatí de batxillerat, visitant una de les primeres bases que els romans, en concret els generals Escipions i l’any 218 aC, van establir a la Península Ibèrica, Tàrraco.
Vam sortir molt aviat de l’institut per recollir els companys llatinistes dels instituts Carles Rahola (Girona) i Salvador Espriu (Salt). Després de quasi dues hores de viatge, vam parar a la Pedrera del Mèdol i a l’Aqüeducte de les Farreres o Pont del Diable, amb unes primeres caminades refrescants i molt panoràmiques. Un cop a la ciutat, vam passejar al voltant de les restes de la muralla romana, un quilòmetre de sòcol megalític i un segon pis de carreus encoixinats, amb algunes torres com la de Minerva. Seguidament, vam visitar el circ, amb una part de les grades i una de les espectaculars galeries que sostenien l’edifici; la torre del Pretori, des d’on es pot contemplar el turó que ha conformat la ciutat antiga i l’actual, amb el mar al dessota, i l’amfiteatre encara amb un elevat estat de conservació.
Vam dinar al balcó del Mediterrani, al capdavall de la Rambla de Tarragona, i després vam visitar el Tinglado, un espai del port on s’exhibeixen les peces més representatives de Tàrraco, mentre s’adequa el Museu Arqueològic, entre les quals el Mosaic de la Medusa, el Lampadari, una nina d’ivori articulada o el dit del peu d’una estàtua colossal d’August.
Pel camí de tornada, tot resseguint l’antiga Via Augusta damunt la calçada de l’actual carretera N-340, encara vam fer dues parades llampec: una davant el sepulcre falsament atribuït als germans fundadors de Tàrraco (el Mausoleu dels Escipions) i l’altra al peu de l’Arc de Berà, un arc de triomf amb què els romans van voler segellar la seva presència al territori. De fet i en certa manera, encara hi són.
