El proper dimecres dia 2 de febrer a les 14.30h a la devesa de l’Institut farem un acte en record seu obert a tothom.
Podeu deixar els vostres records en els comentaris, se’n farà un recull.
En record d’en Xavier Rodríguez, en Javi, professor i cap de departament de Cicles Formatius de la família de Sanitat del Narcís Xifra. La comunitat educativa del Xifra el portarem sempre dins nostre. Ens ha deixat l’empremta de professionalitat en la seva tasca docent, de dedicació vers el seu alumnat i de cordialitat en el tracte entre companys. (La fotografia correspon a l’intercanvi-formació que es va fer amb un centre educatiu del País Basc aquest mateix curs).
l’Essència teva és tant bona Javi!!! Tot ho fas fàcil, divertit, amb il·lusió,… i això ens ho transmets i fas que els que estem al teu entorn ens facis gaudir de tot. Gràcies per tot.
Et trobaré molt i molt a faltar.
Quin buit ens has deixat,… cada vegada que entri al despatx et trobaré a faltar
Recordo de ben petits, la teva saviesa i frescor. Et recordaré sempre així.
El meu condol a la família, amistats i companyes i companys.
Del teu company de classe a l’escola la Farga de Salt.
Jordi Navarro
Estaràs sempre amb nosaltres.
No et vaig dir mai com m’importaves. M’han quedat moltes coses per aprendre de tu. Sempre, sempre hi eres per mi. Et trobo molt a faltar.
Bon viatge, amic
Sembla que fos ahir que vas entrar per la porta i et vas presentar com a nou Cap de Departament. I en aquest temps de col·laboració, has fet la meva feina molt fàcil.
Em costa creure que ens hagis deixat i encara ara espero que tornis a entrar per la porta i demanar-me alguna cosa o a reclamar-la, si és que m’havia passat per alt. Però sempre amb aquella manera tant teva de dir i fer les coses que em donava tranquil·litat.
Et trobaré a faltar
Aún no me lo creo!!! Tuve la fortuna de conocerte como mi profesor y fuistes el mejor… Aún sin ser tu obligación me ayudaste con asignaturas que no eran tuyas, pero disfrutabas haciendo tu trabajo, ENSEÑANDO!!! Eras un carck en tu trabajo pero también como persona, Te recordaré siempre!!! Descansa en paz Xavi
Javi,
Et vaig conèixer fa temps, estudiant de Biologia, intel·ligent i amb molt sentit de l humor. Amb el temps varem ser companys de feina.
Avui en saber la trista noticia tinc al cap aquell somriure que sempre t acompanyava. i sento molta tristesa.
Bon company, bon viatge!
Sóc mare d’una alumne que encara está aqui i a la qual li portaves les pràctiques al TRUETA
No ens vam arribar a veure mai en persona, però en coneixia molt per tot el que m’explicava la meva filla
Se com la calmaves, l’entenies, l’ajudaves amb les seves cuites, les bromes, com amb una mirada sabies que algo no rutllava, la complicitat i com li feies veure les coses sempre amb una positivitat permanent.
Tant punt m’ho va dir em vaig quedar parada vam quedar incrèdules, havies parlat amb ella el divendres, havíeu quedat dilluns per acabar de concretar i tot s’ha anat a norris.
Que injusta es la vida que s’emporta a qui menys es mereix
per la part que em toca només tinc agraïments infinits
imagino el buit que deixes només per la teva manera de ser a la familia, amics i companys
Bon viatge
Els alumnes de l’IOC que vam tenir l’oportunitat de conèixer en Xavi a les diferents JT, enviem tot el nostre suport a la comunitat educativa del Narcís Xifra i volem transmetre el nostre respecte i admiració per en Xavi.
Tuve el placer de conocerte, en las JT y nos pareciste a mis primas i a mi una persona excepcional y muy empatica me parece increíble que ya nos estés con nosotros….. Buen viaje amigo, un abrazo inmenso.
El novembre vaig tenir el plaer de coneixer en xavi fent unes pràctiques en el Xifra del cicle TCAI. És una pena llegir aquesta noticia, era un bon profe, tenia molta pacència i em va ajudar molt quan alguna cosa no em surtia bé.
Molta força per la seva familia, amics, alumnes i companys.
Et recordarem Xavi.
El novembre vaig tenir el plaer de coneixer en Xavi fent unes pràctiques en el Xifra del cicle TCAI. És una pena lleguir aquesta noticia, era un bon profe, tenia molta pacència i em va ajudar molt quan alguna cosa no em surtia bé.
Molta força per la seva familia, amics, alumnes i companys.
Et recordarem Xavi.
Recordo de ben petits, la teva saviesa i frescor. Et recordaré sempre així.
El meu condol a la família, amistats i companyes i companys.
Del teu company de classe a l’escola la Farga de Salt.
Jordi Navarro
Varem compartir molts anys d’escola de ben petits a la Farga de Salt.
El meu record cap a tu es dolç, de calma i serenitat.
Molta força a tots els teus.
Roser Guillén
Els alumnes de la promoció del 2015-2017 del cicle de laboratori clínic i biomèdic, hem fet un petit escrit per la marxa inesperada del nostre professor Xavier Rodríguez.
Molta ànims i molta força a tothom.
Ens ha arribat la trista notícia que el nostre professor Xevi ens ha deixat. Amb molta tristor enviem el més sincer comiat i molta força a la família, amics, companys i alumnes, que sabem que no soms pocs.
Nosaltres ens quedem amb el somriure de totes les classes i experiències viscudes al seu costat. Sempre recordarem aquell Xevi rialler i molt bon “profe” que vam tenir el privilegi de tenir.
A reveure Xevi.
Alumnes de la promoció del 2015-2017 de Laboratori clínic i biomèdic.
Se’m fa molt estrany entrar al despatx i no trobar-te assentat a l’ordinador treballant, parlant amb en Dani, la Marta o la Teresa, no veure’t entrar al nostre despatx a l’hora del pati buscant la Iolanda per anar a fer un cafè, venir a dir-nos adéu o bon dia, buscant les claus, la cartera,…..
També seran diferents les reunions de caps. Qui ens aturarà en els nostres debats recargolats dient-nos una frase curta, clara i contundent que tot era més senzill i fàcil del que pensàvem?
Estic molt agraïda d’haver coincidit una part del camí amb tu, Xavi, et trobarem molt a faltar, eres un gran company, gran professor i sobretot una gran persona.
Són tantes les coses que queden per dir…
Recordaré sempre el teu tarannà, la teva manera d’afrontar el dia a dia, aquesta capacitat tan teva de fer fàcils i senzilles les coses.
Espero haver après de tu, company. Et portaré sempre al cor
Al teu costat les llargues tardes de les jornades tècniques del IOC es feien molt més curtes i passables. I tota la resta de la feina també era més fàcil. Sempre recordaré la teva calma i el teu somriure, mai cap paraula fora de to o fora de lloc ni cap exigència.
Tant de bo sigui capaç d’aprendre, encara ara, de tu.
T’enyorem.
És una llàstima Xavier que hagis marxat tant d’hora. Sempre et recordaré com un professor genial. El teu alumne,
Emili Pérez
Quan fa alguns anys que ets en el món laboral ja t’has trobat tot un munt de
persones diferents. Alguns no tens ganes de tornar-los a veure, d’altres hi has
treballat bé i ja està, però pocs són els que sents que podries emprendre nous
projectes o continuar treballant-hi molt de temps. En Javi em provocava aquesta
última sensació.
Ens vam conèixer apagant focs en la dècada dels noranta. Novells i inexperts, el
primer matí fèiem pràctiques de cargolar i descargolar mànegues en el parc de
bombers de la Bisbal. A la tarda, el primer foc: les “basures”; de Llançà s’han
escapat!!!! Un avís recurrent durant un grapat d’anys.
Barreiros amunt i cap a Llançà, a pas de tortuga reumàtica. Vam arribar a la Valleta. Eixelebrats i beneits vam saltar des de dalt el camió. Tots érem Rambo, TV3 ens gravava!!! Carreguem
mànegues a l’esquena… a punt per sortir.
I ens apareix el xòfer, el bomber de debò:
– On aneu!!! – ens etziba – El foc és més lluny!!! Estem esperant instruccions.
En Javi i jo ens mirem, passerells motivats que érem!
Descarrega mànegues i amb la cua entre cames torna a pujar.
Va ser una nit llarga de córrer pels turons de l’Albera darrere el foc, d’entrebancs,
de caigudes, de calor… i a les 3 del matí quan vam apagar la darrera flama, de sobte, negra
nit i un fred inesperat. Tot seguit un fart de cargolar mànegues i caure a tots els
clots. El final no va ser èpic.
Vam estar plegats dos estius. Fèiem un bon equip de treball.
Quan el vaig veure a l’institut em vaig alegrar molt. Això es mereixia una cervesa. Ho
vam posposar i posposar i posposar… i ara les beuré amb el seu record.
Xavier sempre estaràs amb nosaltres, les persones com tu no marxen mai. El record de la teva bondat i el teu somriure perduraran per sempre al meu cor.
Sempre de bon humor, amb bones paraules i ganes de fer. He après molt de tu, i et trobaré a faltar moltíssim.
Et recordo a tu escoltant música i jo volent escoltar música i els altaveus del departament de sanitat petit què tenien vida pròpia en funció de qui arribava primer. Et recordo a tu a la recerca del mòbil perdut i jo i la Margarita ajudant-te a buscar-lo, després pensant que havia pogut passar amb ell semblavem investigadors del CSI, et recordo al principi enfadat però després rient de les tonteries que vam arribar a dir. Em quedo amb aquestes rialles. I com sempre B7s què ara ja saps que vol dir
En Xevi d’anatomia al Cicle de Farmàcia d’aquell curs.. 2016-2017 .Gran professor!
Despres de molts anys sense estudiar, al tornar a fer-ho es feia mes fàcil amb explicacions com les teves. Gràcies per tot.
Que descansis en Pau. El meu condol a la familis i amics.
Me n’he assabentat avui i no m’ho podia creure.
Vàrem coincidir a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres ja fa uns quants cursos. Xevi, per a mi vas ser un molt bon company de feina i una molt bona persona. Trobo que tot plegat és una injustícia. Crec que ens has deixat una molt bona petjada a molta gent. Gràcies per tot.