Cada any anem a visitar el CASC, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. Per dues raons fonamentals: perquè la seva seu és veïna del nostre institut i, sobretot, perquè és molt interessant i didàctic descobrir el viatge que fan les peces arqueològiques des que es troben sota l’aigua fins que arriben al museu.
Hi vam anar el grup de Llatí de 2n de batxillerat, el dijous 9 de març. El nostre guia fou Guillem Mauri, co-director de les excavacions. A part de conèixer el funcionament de màquines que treuen la humitat dels objectes centenaris i el tractament químic d’alguns materials perquè conservin la seva integritat, vam veure ceps d’àncores i altres elements de vaixells antics, vam sospesar lingots de plom i vam tocar ceràmica i àmfores romanes, tot aprenent que la forma n’indicava també el contingut (oli, salaó, vi, garum, etc). En Mauri ens va mostrar alguns caps i espines de peix que provenen d’aquests recipients trobats als jaciments aquàtics o derelictes, restes de vaixells (grecs, ibers o romans) que van naufragar a les nostres costes des de l’antiguitat fins fa un segle aproximadament i que viatjaven cap al sud de la península i altres zones del Mediterrani.
Excavar el fons del mar, rius, llacs o nivell freàtic té uns condicionants molt diferents que fer-ho en terra ferma i seca. Hi intervenen arqueòlegs, però també científics i altres tècnics. A més, per participar en l’excavació d’un jaciment sota l’aigua, tenir el títol de submarinista és conditio sine qua non.
Protegir els jaciments arqueològics de tot tipus és obligat i necessari si volem preservar la nostra cultura i patrimoni: ens va quedar molt clar que és delicte no respectar un derelicte.
