Aquesta setmana l’esperit de justícia ha inundat la biblioteca del nostre institut.
L’alumnat de 3r d’ESO s’ha vestit amb els millors arguments que ha trobat per tal de
defensar acusats i víctimes. En el marc de l’assignatura de català, han estudiat els trets
dels rols de policia, fiscal i advocat en el context processal. S’han analitzat les
característiques discursives judicials pròpies de cadascun d’ells, s’han dividit els
alumnes segons el rol i se’ls ha assignat un expedient policial real. Dividits en grups de
tres, els alumnes tenien la tasca d’investigar el cas judicial i preparar un discurs
d’al·legat inicial per a un tribunal. La presentació es realitzaria davant d’un dels jurats
més ferotges: els seus companys i companyes.
“Danys i perjudicis, desacreditar proves o fets atenuants i agreujants” ja no són
conceptes desconeguts per l’alumnat de 3r d’ESO i que a partir d’ara formaran part del
seu lèxic. L’exercici era de màxima dificultat no només en l’àmbit discursiu, sinó en el
domini del llenguatge no verbal. Mantenir un bon ritme i control de la veu, dominar
amb la mirada, saber moure’s per l’espai de la sala i tenir cura de la postura i els gestos
eren algunes de les variables a tenir en compte. A tot això s’havia de sumar la
coherència discursiva amb la imatge personal segons el rol assignat. Ser el nou Harvey
Specter o la nova Analisse Keating no és bufar i fer ampolles.
Si s’analitzen els resultats de la dinàmica, els millors bufets i el Ministeri Fiscal poden
estar tranquils que des de l’Institut Narcís Xifra en sortiran una vuitantena d’advocats i
advocades disposades a fer justícia.
1 comentari
Enhorabona per la iniciativa, em sembla fantàstica.